Moriscos

Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'origen musulmà o de creences islàmiques residents a l'antic Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502. Molts conservaven la parla àrab que rebé també el nom d'algaravia.

Morisc deriva de la paraula moro amb els que se'ls emparentava. Vegeu també expulsió dels moriscos i mudéjars.

L'expulsió dels moriscos va ser decretada per Felip III el 9 d'abril de 1609. La mesura obeïa a motivacions de tipus religiós i social, però també estratègic. En particular, els seus principals instigadors van argumentar la real o suposada col·laboració dels moriscos amb el cors islàmic i amb el mateix Imperi Otomà, el principal enemic de la monarquia hispànica al Mediterrani. En una primera fase, el mateix any 1609, es va produir l'expulsió dels moriscos valencians, que van ser prèviament concentrats als diversos ports del regne.

Pirates i corsaris

Pirates : Persona que navega sense llicència i que es dedica a assaltar els vaixells en alta mar o en les costes per robar el que contenen: els pirates van ser comuns en l'època de la conquesta i colonització d'Amèrica.

Corsaris :eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors. Aquest document els autoritzava a atacar els vaixells de països enemics i apoderar-se de la nau i de la seva càrrega.

En molts casos aquesta activitat era complementària del tràfic comercial però, en altres, va arribar a ser més important que la primera, acabant amb dedicació exclusiva al cors.

El corsari es diferenciava del pirata en què no atacava qualsevol vaixell, com aquest últim, sinó únicament aquells que la seva patent autoritzava i mai els del propi estat.

L'activitat dels corsaris es va abolir a Europa el 16 d'abril de 1856 amb la Declaració de París, un document annex al Tractat de París (1856) que posava fi a la Guerra de Crimea, però que mai no va ser ratificat pels Estats Units.

 Diferencies :Els pirates atacaven per compte propi. Els corsaris actuaven en nom d'un rei, atacant a bucs de països enemics, usant la bandera del seu país i dividint el producte del saqueig amb el monarca, que es quedava amb la major part.