dimecres, 13 de juny de 2012

El desert - Pere Calders (vídeo)



I aquí esta el vídeo que vam fer per la classe de literatura catalana, esperem que us agradi!

dimarts, 12 de juny de 2012

Autors exiliats com Pere Calders


Avel·lí Artís-Gener, Tísner: Barcelona, 1912-2000. Narrador, periodista, ninotaire, escenògraf i pintor. Es formà com a escenògraf i dibuixant, tot i que ben aviat s'interessà pel periodisme. Quan va esclatar la Guerra Civil s'allistà com a voluntari a l'exèrcit republicà i, en acabar, fou empresonat a França des d'on emigrà amb la seva família a Mèxic

Carles Riba: Barcelona23 de setembre 1893 - 12 de juliol 1959, va ser un escriptor i poeta catalàCompromès amb el catalanisme i amb la II República Espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França) després de la victòria franquista.
 
Clementina Arderiu: Barcelona, 1889-1976. Va exiliarse l'any 1939, i al seu retorn a Catalunya van exercir un paper central a la resistència cultural. Va ser una poeta durant aquests anys.
 
Josep Palau i Fabre: Barcelona, 1917-2008. Palau i Fabre inicià la seva carrera literària amb el cultiu de la poesia cap a finals dels anys trenta. En els difícils moments de la guerra fou quan el poeta va sentir necessitat de consolidar un espai interior amb l'escriptura.
 
Josep Carner:  Escull l'exili mexicà però aconsegueix tornar a Europa. La vida de Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970) abraça un període apassionant de la literatura i, en general, de la cultura i la història de Catalunya: Carner neix durant el modernisme però viu encara la maduresa de molts dels homes (i de l'impuls) de la Renaixença, creix amb el noucentisme i el representa.

Josep Carner: Escull l'exili mexicà però aconsegueix tornar a Europa. La vida de Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970) abraça un període apassionant de la literatura i, en general, de la cultura i la història de Catalunya: Carner neix durant el modernisme però viu encara la maduresa de molts dels homes (i de l'impuls) de la Renaixença, creix amb el noucentisme i el representa.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Tant a la tragèdia de Sòfocles com la d' Espriu la protagonista morirà per no voler acceptar les lleis imprescides pel rei Creont. Quins creus que són els motius d' Antígona per no obeir les ordres de Creont? Es pot salvar Antígona com li demana Eumolp en el segon acte? Tant si la resposta és afirmativa com si és negativa, argumenta-la.

Antígona

dilluns, 9 d’abril de 2012

Resum d'Antígona - Salvador Espriu

Antígona és una obra de teatre escrita per Salvador Espriu i està basada en una tragèdia grega.
En el primer acte està a punt d'esclatar una guerra entre els dos germans d'Antígona, Polinices i Etèocles. Antígona intenta evitar que els seus dos germans s'enfrontin, i intenta fer-los entrar en raó, però és inútil i finalment la guerra esclata. I acaba amb la mort dels dos germans. Ismene també germana d'aquests i d'Antígona els hi dóna la notícia. Eumolp anuncia que Creont ja és rei de
Tebes i les dues germanes supliquen i resen per què aquest tingui pietat del cos de Polinices.
En el segon acte l'acció es situa a les afores del palau, en una nit de tempesta. Eumolp fa anar a Tirèsies cap al lloc on es troba el cos de Polinices per que convenci a Antígona que no s'ha d'enterrar el seu germà, però ella no li fa cas i Eumolp decideix ajudar-la. Els guàrdies els descobreixen, i enlloc de fugir, prefereix assumir les conseqüències.
En el tercer i últim acte l'acció es situa dins del palau de Tebes. L'endeví anuncia un mal futur per Tebes si Creont no enterra el cos de Polinices com diu la tradició. El poble s'ha posat de part d'Antígona i l'acompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.
Finalment Eumolp és exculpat, però ella és condemnada. Acaba que Eumolp l'acompanya cap al seu fatal destí.