Antígona és una obra de teatre escrita per Salvador Espriu i està basada en una tragèdia grega.
En el primer acte està a punt d'esclatar una guerra entre els dos germans d'Antígona, Polinices i Etèocles. Antígona intenta evitar que els seus dos germans s'enfrontin, i intenta fer-los entrar en raó, però és inútil i finalment la guerra esclata. I acaba amb la mort dels dos germans. Ismene també germana d'aquests i d'Antígona els hi dóna la notícia. Eumolp anuncia que Creont ja és rei de
Tebes i les dues germanes supliquen i resen per què aquest tingui pietat del cos de Polinices.
En el segon acte l'acció es situa a les afores del palau, en una nit de tempesta. Eumolp fa anar a Tirèsies cap al lloc on es troba el cos de Polinices per que convenci a Antígona que no s'ha d'enterrar el seu germà, però ella no li fa cas i Eumolp decideix ajudar-la. Els guàrdies els descobreixen, i enlloc de fugir, prefereix assumir les conseqüències.
En el tercer i últim acte l'acció es situa dins del palau de Tebes. L'endeví anuncia un mal futur per Tebes si Creont no enterra el cos de Polinices com diu la tradició. El poble s'ha posat de part d'Antígona i l'acompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.
Finalment Eumolp és exculpat, però ella és condemnada. Acaba que Eumolp l'acompanya cap al seu fatal destí.
En el primer acte està a punt d'esclatar una guerra entre els dos germans d'Antígona, Polinices i Etèocles. Antígona intenta evitar que els seus dos germans s'enfrontin, i intenta fer-los entrar en raó, però és inútil i finalment la guerra esclata. I acaba amb la mort dels dos germans. Ismene també germana d'aquests i d'Antígona els hi dóna la notícia. Eumolp anuncia que Creont ja és rei de
Tebes i les dues germanes supliquen i resen per què aquest tingui pietat del cos de Polinices.
En el segon acte l'acció es situa a les afores del palau, en una nit de tempesta. Eumolp fa anar a Tirèsies cap al lloc on es troba el cos de Polinices per que convenci a Antígona que no s'ha d'enterrar el seu germà, però ella no li fa cas i Eumolp decideix ajudar-la. Els guàrdies els descobreixen, i enlloc de fugir, prefereix assumir les conseqüències.
En el tercer i últim acte l'acció es situa dins del palau de Tebes. L'endeví anuncia un mal futur per Tebes si Creont no enterra el cos de Polinices com diu la tradició. El poble s'ha posat de part d'Antígona i l'acompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.
Finalment Eumolp és exculpat, però ella és condemnada. Acaba que Eumolp l'acompanya cap al seu fatal destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada