dimecres, 13 de juny del 2012
El desert - Pere Calders (vídeo)
I aquí esta el vídeo que vam fer per la classe de literatura catalana, esperem que us agradi!
dimarts, 12 de juny del 2012
Autors exiliats com Pere Calders
Avel·lí Artís-Gener, Tísner: Barcelona,
1912-2000. Narrador, periodista, ninotaire, escenògraf i pintor. Es
formà com a escenògraf i dibuixant, tot i que ben aviat s'interessà pel
periodisme. Quan
va esclatar la Guerra Civil s'allistà com a voluntari a l'exèrcit
republicà i, en acabar, fou empresonat a França des d'on emigrà amb la
seva família a Mèxic
Carles Riba: Barcelona, 23 de setembre 1893 - 12 de juliol 1959, va ser un escriptor i poeta català. Compromès amb el catalanisme i amb la II República Espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França) després de la victòria franquista.
Clementina Arderiu: Barcelona, 1889-1976. Va exiliarse l'any 1939, i al seu retorn a Catalunya van exercir un paper central a la resistència cultural. Va ser una poeta durant aquests anys.
Josep Palau i Fabre:
Barcelona, 1917-2008. Palau
i Fabre inicià la seva carrera literària amb el cultiu de la poesia cap
a finals dels anys trenta. En els difícils moments de la guerra fou
quan el poeta va sentir necessitat de consolidar un espai interior amb
l'escriptura.
Josep Carner: Escull l'exili mexicà però aconsegueix tornar a Europa. La
vida de Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970)
abraça un període apassionant de la literatura i, en general, de la
cultura i la història de Catalunya: Carner neix durant el modernisme però viu encara la maduresa de molts dels homes (i de l'impuls) de la Renaixença, creix amb el noucentisme i el representa.
Josep Carner: Escull l'exili mexicà però aconsegueix tornar a Europa. La
vida de Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970)
abraça un període apassionant de la literatura i, en general, de la
cultura i la història de Catalunya: Carner neix durant el modernisme però viu encara la maduresa de molts dels homes (i de l'impuls) de la Renaixença, creix amb el noucentisme i el representa.
dimarts, 8 de maig del 2012
dimarts, 10 d’abril del 2012
Tant a la tragèdia de Sòfocles com la d' Espriu la protagonista morirà per no voler acceptar les lleis imprescides pel rei Creont. Quins creus que són els motius d' Antígona per no obeir les ordres de Creont? Es pot salvar Antígona com li demana Eumolp en el segon acte? Tant si la resposta és afirmativa com si és negativa, argumenta-la.
Antígona
Antígona
dilluns, 9 d’abril del 2012
Resum d'Antígona - Salvador Espriu
Antígona és una obra de teatre escrita per Salvador Espriu i està basada en una tragèdia grega.
En el primer acte està a punt d'esclatar una guerra entre els dos germans d'Antígona, Polinices i Etèocles. Antígona intenta evitar que els seus dos germans s'enfrontin, i intenta fer-los entrar en raó, però és inútil i finalment la guerra esclata. I acaba amb la mort dels dos germans. Ismene també germana d'aquests i d'Antígona els hi dóna la notícia. Eumolp anuncia que Creont ja és rei de
Tebes i les dues germanes supliquen i resen per què aquest tingui pietat del cos de Polinices.
En el segon acte l'acció es situa a les afores del palau, en una nit de tempesta. Eumolp fa anar a Tirèsies cap al lloc on es troba el cos de Polinices per que convenci a Antígona que no s'ha d'enterrar el seu germà, però ella no li fa cas i Eumolp decideix ajudar-la. Els guàrdies els descobreixen, i enlloc de fugir, prefereix assumir les conseqüències.
En el tercer i últim acte l'acció es situa dins del palau de Tebes. L'endeví anuncia un mal futur per Tebes si Creont no enterra el cos de Polinices com diu la tradició. El poble s'ha posat de part d'Antígona i l'acompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.
Finalment Eumolp és exculpat, però ella és condemnada. Acaba que Eumolp l'acompanya cap al seu fatal destí.
En el primer acte està a punt d'esclatar una guerra entre els dos germans d'Antígona, Polinices i Etèocles. Antígona intenta evitar que els seus dos germans s'enfrontin, i intenta fer-los entrar en raó, però és inútil i finalment la guerra esclata. I acaba amb la mort dels dos germans. Ismene també germana d'aquests i d'Antígona els hi dóna la notícia. Eumolp anuncia que Creont ja és rei de
Tebes i les dues germanes supliquen i resen per què aquest tingui pietat del cos de Polinices.
En el segon acte l'acció es situa a les afores del palau, en una nit de tempesta. Eumolp fa anar a Tirèsies cap al lloc on es troba el cos de Polinices per que convenci a Antígona que no s'ha d'enterrar el seu germà, però ella no li fa cas i Eumolp decideix ajudar-la. Els guàrdies els descobreixen, i enlloc de fugir, prefereix assumir les conseqüències.
En el tercer i últim acte l'acció es situa dins del palau de Tebes. L'endeví anuncia un mal futur per Tebes si Creont no enterra el cos de Polinices com diu la tradició. El poble s'ha posat de part d'Antígona i l'acompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.
Finalment Eumolp és exculpat, però ella és condemnada. Acaba que Eumolp l'acompanya cap al seu fatal destí.
dimarts, 27 de març del 2012
dimarts, 20 de març del 2012
El simbolisme i Charles Baudelaire
El Simbolisme és un moviment artístic que va néixer a França cap a finals del segle XIX com a reacció en contra del Realisme i del Naturalisme. Consistia en capturar les veritats absolutes de manera indirecta, ja que era l'únic mètode per aconseguir-ho, és a dir, mitjançant imatges, volia aconseguir l'ideal. És per això que les obres que pertànyen a aquest corrent contenen moltes figures retòriqu...es com metàfores, imatges...
La poesia va ser el gènere més cultivat i en el que aquest moviment ha tingut més influència, ja que en la prosa i el teatre va ser més difícil adaptar-lo.
Els poetes simbolistes utilitzaven el vers lliure per tal de transmetre la sensació de lleugeressa. En els poemes no hi ha gaires descripcions ja que el que pretén l'escriptor és evocar i provocar sentiments al lector de manera que utilitzen moltes imatges per tal de reflexar el seu estat anímic. El recurs que més n'utilitzaven era la sinestèsia amb l'objectiu de confondre i barrejar els sentits.
BAUDELAIRE
Va ser un poeta, crític i traductor francès del segle XIX.
Se'l va anomenar el poeta maleït. Des de jove va ser un adicte a les drogues, visitava els prostíbuls...
Es va començar a ajuntar amb grups literaris del Barri Llatí i hi va participar. Va ser un crític d'art i música però va tenir una mala reputació i no va ser ben vist a causa de la seva conducta.
En aquesta època va publicar Les flors del mal (1857), Paradisos artificials (1858-1860), Petits poemes en prosa (1869) entre d'altres.
Va morir l'any 1867 per culpa de la sífilis que li havia encomanat una prostituta.
És considerat el pare de la poesia moderna, substitueix la concepció original de la bellesa artística, va crear situacions antirromàniques, va rebutjar l'inspiració romàntica i va creure que la veritable funció de la poesia és la imaginació.
Baudelaire també és conegut com el precursor del Simbolisme ja que els seus poemes estan compostos per imatges que combinen elements llunyans i exòtics, juntament amb els quotidians, amb els quals transmet una gran expressivitat a causa de la seva exactitud.Un dels grans seguidors de Baudelaire va ser Màrius Torres que el va tenir com a model.
La poesia va ser el gènere més cultivat i en el que aquest moviment ha tingut més influència, ja que en la prosa i el teatre va ser més difícil adaptar-lo.
Els poetes simbolistes utilitzaven el vers lliure per tal de transmetre la sensació de lleugeressa. En els poemes no hi ha gaires descripcions ja que el que pretén l'escriptor és evocar i provocar sentiments al lector de manera que utilitzen moltes imatges per tal de reflexar el seu estat anímic. El recurs que més n'utilitzaven era la sinestèsia amb l'objectiu de confondre i barrejar els sentits.
BAUDELAIRE
Va ser un poeta, crític i traductor francès del segle XIX.
Se'l va anomenar el poeta maleït. Des de jove va ser un adicte a les drogues, visitava els prostíbuls...
Es va començar a ajuntar amb grups literaris del Barri Llatí i hi va participar. Va ser un crític d'art i música però va tenir una mala reputació i no va ser ben vist a causa de la seva conducta.
En aquesta època va publicar Les flors del mal (1857), Paradisos artificials (1858-1860), Petits poemes en prosa (1869) entre d'altres.
Va morir l'any 1867 per culpa de la sífilis que li havia encomanat una prostituta.
És considerat el pare de la poesia moderna, substitueix la concepció original de la bellesa artística, va crear situacions antirromàniques, va rebutjar l'inspiració romàntica i va creure que la veritable funció de la poesia és la imaginació.
Baudelaire també és conegut com el precursor del Simbolisme ja que els seus poemes estan compostos per imatges que combinen elements llunyans i exòtics, juntament amb els quotidians, amb els quals transmet una gran expressivitat a causa de la seva exactitud.Un dels grans seguidors de Baudelaire va ser Màrius Torres que el va tenir com a model.
dimarts, 31 de gener del 2012
Comentari del fragment (pàgines 88-89)
UBICACIÓ DEL TEXT EN EL SEU CONTEXT
-El fragment amb relació a la novel·la: El fragment que comentaré pertany al llibre de Maria Angels Anglada - Quadern d'Aram. Està situat a la pàgina 88 i 89 de l'edició 62.
En aquest fragment Maryk i Aram, mare i fill, són a Marsella. Maryk és la narradora d'aquest fragment, però tot i que el Quadern és d'Aram , la seva mare també hi participa i l'agafa per escriure i explicar, perquè tot es quedi plasmat al llibre i no s'oblidi de cap esdeveniment. Tampoc saben què li ha passat a Vahé, nomès el que li va dir el Doctor Arshag, que Vahé estava a la llista de morts.
-La novel·la amb relació a la producció de l'autora: Quadern d'Aram va ser escrit i publicat el 1997 a l' última etapa de la vida de Maria Àngels Anglada, quan rebia el reconeixement públic per la seva sòlida trajectòria literària . Ella es considerava una poeta que escrivia novel·les, per això hi han fragments en vers en la seva novel·la. Quadern d'Aram està basat en Armènia i els turcs. Aquests fets són certs i l' autora va voler explicar-los a travès d'una família, Aram i Maryk.
ANÀLISI DEL CONTINGUT
En conclusió, aquest fragment reflecteix els sentiments de Maryk en les seves paraules. Ens transmetla seva enyorança per la seva família, per Vahé. També hi han fragments que ens dona a entendre que tot i que han passat moments molt dolents, ella vol mirar endavant i intentar tornar a refer la seva vida, per Aram, ja que per a ella és com la seva vida.
El fragment relació amb l’obra perquè reflecteix el caràcter dels personatje principal i es veuen els sentiments a flor de pell.
-El fragment amb relació a la novel·la: El fragment que comentaré pertany al llibre de Maria Angels Anglada - Quadern d'Aram. Està situat a la pàgina 88 i 89 de l'edició 62.
En aquest fragment Maryk i Aram, mare i fill, són a Marsella. Maryk és la narradora d'aquest fragment, però tot i que el Quadern és d'Aram , la seva mare també hi participa i l'agafa per escriure i explicar, perquè tot es quedi plasmat al llibre i no s'oblidi de cap esdeveniment. Tampoc saben què li ha passat a Vahé, nomès el que li va dir el Doctor Arshag, que Vahé estava a la llista de morts.
-La novel·la amb relació a la producció de l'autora: Quadern d'Aram va ser escrit i publicat el 1997 a l' última etapa de la vida de Maria Àngels Anglada, quan rebia el reconeixement públic per la seva sòlida trajectòria literària . Ella es considerava una poeta que escrivia novel·les, per això hi han fragments en vers en la seva novel·la. Quadern d'Aram està basat en Armènia i els turcs. Aquests fets són certs i l' autora va voler explicar-los a travès d'una família, Aram i Maryk.
ANÀLISI DEL CONTINGUT
En aquest fragment, hi ha un narrador intern protagonista, Maryk. Redacta les seves vivències i ho explica tot el que vol al quadern. Maryk escriu amb moltes descripcions, opinions i amb un de una forma madura.
Aram no pot escriure temporalment perquè està treballant en un vaixell de bussejador per guanyar diners.
El tema central és la sort que van tenir en salvar-se dels turcs i poder escapar amb previsions ja que, molta gent no va poder sobreviure i a meitat del camí van morir. Maryk pensa que el seu fill va madurar en poc temps, ja que no es queixava de gana quan en tenia i va ser molt fort durant tot el trajecte.
Els personatje rodó és Aram i els personatjes plans en tot cas serien Grigor i la gent d' Armènia i l’espai d’aquest fragment és extern.
La paraula rosses és un símbol que significa la bellesa transitòria de la vida humana, en relació que la felicitat és temporal.
El tema és la sort i la supervivència. Maryk, tot i sabent de la mort de Vahé, està contenta perquè Aram no és mort.La llengua que utilitza Maryk és clara, comenta les seves expressions i la seva manera de pensar.
En conclusió, aquest fragment reflecteix els sentiments de Maryk en les seves paraules. Ens transmetla seva enyorança per la seva família, per Vahé. També hi han fragments que ens dona a entendre que tot i que han passat moments molt dolents, ella vol mirar endavant i intentar tornar a refer la seva vida, per Aram, ja que per a ella és com la seva vida.
El fragment relació amb l’obra perquè reflecteix el caràcter dels personatje principal i es veuen els sentiments a flor de pell.
Viatge per la mediterrània
Ordre del seu viatge:
1. Trebisonda
2. Monestir de Narek
3. Van
4. Ecmiadzin
5. Jerevan
6. Atenes
7. Corint
8. Petràs
9. Bríndisi
10. Gènova
11. Marsella
12. Cadaqués
Subscriure's a:
Missatges (Atom)